Bueno, bueno, bueno, torno a ser aqui. Increïble però veritat. Tot i que no se si vol dir que he tornat per quedar-me o simplement m'ha agafat la inquietut d'escriure.
Ja portem aqui 3 mesos ben bons i, tot i que no ens podem queixar de res, no estem passant el nostre millor moment. Les relacions humanes semblen ser un problema, potser som nosaltres que no encaixem en aquest tipus de societat i de manera de fer, o potser hem ensopegat amb la gent equivocada, però el cert és que no estem en la nostre "salsa".
Desde que som aqui ja havíem observat que no compartíem la manera de ser amb la gent d'aquí, però vem pensar que amb el temps i el contacte ens-hi aniriem fent, per desgràcia, de moment, no ha estat així i aquestes dues setmanes s'ha fet més palpable.
Som dos cors sensibles, dos persones que ens alimentem deles nostres emocions i sentiments, i quan veus denigrada, repetidament, la teva persona per aquella gent amb la que comparteixes el dia a dia, simplement, per la teva procedència, el teu accent o la teva manera de fer les coses, arriba un moment que mina la teva existència.
No som perfectes, ni volem ser-ho, simplement volem ser feliços i envoltar les nostres vides de felicitat.
Això es una prova, sense cap dubte, ningú ens va dir que això fos fàcil però aquí estem, intentant-ho. Mai et podràs emprenedir d'allò que vas intentar.
Un moment baix no ens farà tirar la tovallola però ens fa conscients d'una cosa que ens manca: vosaltres. No us podeu fer a la idea de lo molt que us trobem a faltar i de les ganes que tenim de veureus i compartir temps amb vosaltres.
Una abraçada enorme desde l'altre banda del món.
Us estimo molt.
divendres, 5 d’abril del 2013
dijous, 17 de gener del 2013
Auckland dia 2 (11.1.2013)
Segon dia a Auckland, avui tenim deures. A les 11 al banc, després aconseguir un número de mòbil autòcton i finalment socialització!
Ens aixequem, ens arreglem, agafem els estalvis i sortim direcció al banc, anirem a ASB perquè la poqueta gent a la que hem conegut ens ha recomanat aquest i total tots acaben sent el mateix... Arribem una mica d'hora així que ens prenem un cafè/smoothie i quan es fa l'hora entrem al banc, ens atén una noia d'uns vint-i-llargs amb unes cames de metre i mig i uns talons de quinze centímetres, espectacular directora de sucursal, així dóna gust! Ens asseiem, ens fa un parell de preguntes i comencem amb la paperassa, que si noms d'usuari, contrasenyes verbals, adreça, telèfon, condicions, el normal per obrir un compte bancari. Un cop tot el procediment bàsic està llest ens fem unes targetes Visa i sortim a les finestretes a ingressar els diners que portem, tot molt ràpid i senzill no com tancar un compte o treure'n tots els diners ;)
Una cosa llesta!
De camí parem a una peixateria remolona que hi ha i ens comprem un "fish and chips" per endur, pujem fins l'alberg deixem les coses a l'habitació i dinem. No tenim ni idea de quin collons de peix és el que estem menjant però està molt bo, realment bo, la llàstima és que segurament tardarem molt en tornar a menjar peix fresc perquè és caríssim, el salmó més barat ronda els 15$nz els 100gr...
Un cop ja estem dinats ens dutxem, ens vestim i baixem cap al centre, o la city que li diuen ells, així matarem varis pardals d'un tret: mòbil, donar un cop d'ull al centre (a ver que se cuece) i estem bastant aprop d'on juguen a polo.
Un ràpid viatge en guagua, ràpid perquè van a una velocitat d'escàndol, i ja som a Queen st. si hagués de comparar Queen st amb algun carrer de Barcelona sería el Passeig de Gràcia, amb menys esplendor però amb un Louis Vuitton, un Guess, Quicksilver, varies marques modernes de surfers, un centre comercial a l'estil Harrods però ni una botiga del grup Inditex, per fi! Hi ha un racó del món en el que el senyor Amancio encara no ha posat els peus! jajajjajajajajjaja Tampoc tenen H&M però això és motiu de gran depressió :_( Podria entrar en un monòleg de com viure sense els seus bàsic, texans i roba interior però no us vull aborrir amb coses intrascendents.
A lo que ívamos! Em trobat una sucursal de la companyia que ens van recomanar els companys de casa, 2degrees es diu, hi hem entrat i una noia rossa amb un mal dia en ha atés, i li hem acabat d'amargar el dia :D Ens hem agafat el mòbil més senzill (per no tenir no té ni més de dues imatges per canviar-te el fons de pantalla) i una targeta de prepagament, cosa que aquí acaba sortint més acompte que tenir una línia de contracte. No us donc el número perquè qualsevol cosa fora de Nova Zelanda ens costa una fortuna...
Una volteta tonta després i ja és hora d'anar cap al Polo, no està massa lluny però penseu que les distàncies aquí són enormes, així que "aprop" vol dir a mitja hora de camí. Xino xano hem arribat, al punt senyalat al mapa, i hem trobat un parc verd enorme (com tot aquí) molt bonic, amb unes pistes de tenis ballades obertes al públic, i és just en aquestes pistes on juguen. Com que no hi havia ningú ens hem assegut una estona en un banc i quan hem vist arribar a la Carol i l'Adam hem baixat a unir-nos al grup.
L'Adam ha arribat així...
Ens aixequem, ens arreglem, agafem els estalvis i sortim direcció al banc, anirem a ASB perquè la poqueta gent a la que hem conegut ens ha recomanat aquest i total tots acaben sent el mateix... Arribem una mica d'hora així que ens prenem un cafè/smoothie i quan es fa l'hora entrem al banc, ens atén una noia d'uns vint-i-llargs amb unes cames de metre i mig i uns talons de quinze centímetres, espectacular directora de sucursal, així dóna gust! Ens asseiem, ens fa un parell de preguntes i comencem amb la paperassa, que si noms d'usuari, contrasenyes verbals, adreça, telèfon, condicions, el normal per obrir un compte bancari. Un cop tot el procediment bàsic està llest ens fem unes targetes Visa i sortim a les finestretes a ingressar els diners que portem, tot molt ràpid i senzill no com tancar un compte o treure'n tots els diners ;)
Una cosa llesta!
De camí parem a una peixateria remolona que hi ha i ens comprem un "fish and chips" per endur, pujem fins l'alberg deixem les coses a l'habitació i dinem. No tenim ni idea de quin collons de peix és el que estem menjant però està molt bo, realment bo, la llàstima és que segurament tardarem molt en tornar a menjar peix fresc perquè és caríssim, el salmó més barat ronda els 15$nz els 100gr...
Un cop ja estem dinats ens dutxem, ens vestim i baixem cap al centre, o la city que li diuen ells, així matarem varis pardals d'un tret: mòbil, donar un cop d'ull al centre (a ver que se cuece) i estem bastant aprop d'on juguen a polo.
Un ràpid viatge en guagua, ràpid perquè van a una velocitat d'escàndol, i ja som a Queen st. si hagués de comparar Queen st amb algun carrer de Barcelona sería el Passeig de Gràcia, amb menys esplendor però amb un Louis Vuitton, un Guess, Quicksilver, varies marques modernes de surfers, un centre comercial a l'estil Harrods però ni una botiga del grup Inditex, per fi! Hi ha un racó del món en el que el senyor Amancio encara no ha posat els peus! jajajjajajajajjaja Tampoc tenen H&M però això és motiu de gran depressió :_( Podria entrar en un monòleg de com viure sense els seus bàsic, texans i roba interior però no us vull aborrir amb coses intrascendents.
A lo que ívamos! Em trobat una sucursal de la companyia que ens van recomanar els companys de casa, 2degrees es diu, hi hem entrat i una noia rossa amb un mal dia en ha atés, i li hem acabat d'amargar el dia :D Ens hem agafat el mòbil més senzill (per no tenir no té ni més de dues imatges per canviar-te el fons de pantalla) i una targeta de prepagament, cosa que aquí acaba sortint més acompte que tenir una línia de contracte. No us donc el número perquè qualsevol cosa fora de Nova Zelanda ens costa una fortuna...
Una volteta tonta després i ja és hora d'anar cap al Polo, no està massa lluny però penseu que les distàncies aquí són enormes, així que "aprop" vol dir a mitja hora de camí. Xino xano hem arribat, al punt senyalat al mapa, i hem trobat un parc verd enorme (com tot aquí) molt bonic, amb unes pistes de tenis ballades obertes al públic, i és just en aquestes pistes on juguen. Com que no hi havia ningú ens hem assegut una estona en un banc i quan hem vist arribar a la Carol i l'Adam hem baixat a unir-nos al grup.
L'Adam ha arribat així...
...amb la bici del Pedro, literalment, penjada del coll.
Enseguida ens hem fet amb el grup, i esque no tenen massa diferència amb els poleros de Barcelona, cervesa, riures, bromes i polo. Ja mig borratxos i un cop s'ha fet fosc hem marxat cap al cinema a la fresca made in Auckland, han aprofitat una antiga zona industrial de la cuitat i l'han convertit en zona verda que, a l'estiu, aprofiten per fer concerts i cinema gratuït a l'aire lliure. Molt guay.
Un cop s'ha acabat la pel·lícula ha arribat el moment de tornar CAMINANT a casa... Ja no hi ha transport públic i estem a l'altre punta de la ciutat, així que no ens queda més remei! A caminar!
6 kilòmetres 1h30minuts
Bonanit
dilluns, 14 de gener del 2013
Auckland dia 1 (10.1.2013)
Després de 21 hores de vol i tres hores a l'aeroport de Singapur ja som a Nova Zelanda.
El viatge ha anat molt bé, Singapur Airlines és magnífica *-* Asafetes precioses amb un uniforme bonic i únic, avions de primera qualitat i un servei molt agradable. L'aeroport de Singapur també molt bonic, no vem xafardejar massa, per por de perdre el vol (encara que tinguéssim tres hores d'espera), però us puc informar de que hi tenen un "Jardí de papallones"' així, com qui no vol la cosa. A l'aeroport d'Auckland ens van rebre molt bé, no vem tenir cap problema amb l'aduana i vem trobar fàcilment l'Airbus que ens va portar fins a la ciutat. Un viatge curiós de "guagua", on una espanyola ens va ajudar a trobar-nos al mapa, un taxi de paki simpàtic després i ja erem a on passaríem la primera nit. "The Big House" li diuen, hi viu una noia de la comunitat bikepolera d'Auckland, la Carol, que ens ha acollit com un més dels 21 inquilins de la casa, molt curiós i molt bona gent.
Després de 8h de son estirats en un llit, com Déu mana, ens hem aixecat, hem esmorzat, hem agafat l'autobús i hem marxat cap a l'alberg. "The Yaping House", al punt més alt d'Owens road... I esque un cop hem baixat de l'autobús hem hagut de caminar un bon troç carrer amunt, i amunt, i amunt, i amunt, i quan ja hem arribat al número 79 ens hem trobat amb una "pechada" (que diu el Pedro) digna del barri d'Horta. He pujat a fer un primer reconeixement, i per sort o per desgràcia, encara no ho tenim molt clar, l'alberg es allà dalt. Hem pogut triar entre dues habitacions, una amb nevera i una altre amb pica, aquí ens hem quedat, amb la pica, simplement perquè és més gran, hi cabem les maletes i nosaltres.
Un cop instal·lats ens hem dutxat i hem sortit a començar a fer els primers passos per normalitzar el nostre dia a dia a Nova Zelanda. Ja tenim hora al banc per obrir un compte i els papers per a poder obtenir el número de la seguretat social per treballar. Com que això ja ho teniem enllestit tot això ens hem donat la primera dosis de turisme i hem visitat el Mount Eden, un antic volcà venerat pels mahoris, amb unes vistes increïbles de la ciutat. Ara ja tenim clar que aquesta ciutat és ENORME, com 4 o 5 vegades Barcelona, descomunal... De retorn a l'alberg hem rebut un missatge de la Jess, és una amiga de la Carol que lloga una habitació per una parella, i ens pregunta si aquesta nit ens va bé anar-la a veure. Busquem l'adreça al mapa i hi anem.
Ethel street, barri de Kingsland, molt bonic tot ple de casetes i molt tranquilet. No està massa lluny de l'alberg, així que mudar-nos cap allà no sería complicat. Arribem, la porta és oberta, un noi llarg com un dia sense pa ens dóna la benvinguda, és l'Adam, un dels inquilins de la casa, al seu costat hi és la Jess. Ens ensenyen la casa, ens conviden a una sidra i xerrem una estona asseguts a la sala d'estar. Sona el telèfon, és la tercera inquilina de la casa, una altre Jess, ens deixen un moment sols i marxen a xerrar amb ella... un parell de minuts després tornen i es diuen: if you like the house the room it's all yours! Senyores i senyors, ja tenim casa :D
El viatge ha anat molt bé, Singapur Airlines és magnífica *-* Asafetes precioses amb un uniforme bonic i únic, avions de primera qualitat i un servei molt agradable. L'aeroport de Singapur també molt bonic, no vem xafardejar massa, per por de perdre el vol (encara que tinguéssim tres hores d'espera), però us puc informar de que hi tenen un "Jardí de papallones"' així, com qui no vol la cosa. A l'aeroport d'Auckland ens van rebre molt bé, no vem tenir cap problema amb l'aduana i vem trobar fàcilment l'Airbus que ens va portar fins a la ciutat. Un viatge curiós de "guagua", on una espanyola ens va ajudar a trobar-nos al mapa, un taxi de paki simpàtic després i ja erem a on passaríem la primera nit. "The Big House" li diuen, hi viu una noia de la comunitat bikepolera d'Auckland, la Carol, que ens ha acollit com un més dels 21 inquilins de la casa, molt curiós i molt bona gent.
Després de 8h de son estirats en un llit, com Déu mana, ens hem aixecat, hem esmorzat, hem agafat l'autobús i hem marxat cap a l'alberg. "The Yaping House", al punt més alt d'Owens road... I esque un cop hem baixat de l'autobús hem hagut de caminar un bon troç carrer amunt, i amunt, i amunt, i amunt, i quan ja hem arribat al número 79 ens hem trobat amb una "pechada" (que diu el Pedro) digna del barri d'Horta. He pujat a fer un primer reconeixement, i per sort o per desgràcia, encara no ho tenim molt clar, l'alberg es allà dalt. Hem pogut triar entre dues habitacions, una amb nevera i una altre amb pica, aquí ens hem quedat, amb la pica, simplement perquè és més gran, hi cabem les maletes i nosaltres.
Un cop instal·lats ens hem dutxat i hem sortit a començar a fer els primers passos per normalitzar el nostre dia a dia a Nova Zelanda. Ja tenim hora al banc per obrir un compte i els papers per a poder obtenir el número de la seguretat social per treballar. Com que això ja ho teniem enllestit tot això ens hem donat la primera dosis de turisme i hem visitat el Mount Eden, un antic volcà venerat pels mahoris, amb unes vistes increïbles de la ciutat. Ara ja tenim clar que aquesta ciutat és ENORME, com 4 o 5 vegades Barcelona, descomunal... De retorn a l'alberg hem rebut un missatge de la Jess, és una amiga de la Carol que lloga una habitació per una parella, i ens pregunta si aquesta nit ens va bé anar-la a veure. Busquem l'adreça al mapa i hi anem.
dijous, 1 de novembre del 2012
Comença el compte enrere
Ara si, ara les coses ja es comencen a posar serioses.
Estem a una setmana de que el Pedro marxi a Lanzarote i a dos mesos de marxar cap a Nova Zelanda, ens falten moltes coses per preparar però una cosa és clara: de ganes no ens en falten!
Coses pendents:
- trobar alberg pels primers dies a Auckland
- arreglar els currículums i preparar cartes de presentació per començar a buscar feina
- solucionar tràmits bàsics i necessaris
- desempallegar-nos de tot allò que no útils i innecessàries que no farem servir i que no volem conservar
- passar els últims moments amb tota aquella gent que deixem aquí, que ens han acompanyat al llarg dels anys i que trobarem a faltar
Tot i els nervis, el compte enrere i el miler de coses que encara ens queden per fer, la il·lusió de l'inici d'aquesta nova etapa està per sobre de tot. Un món nou es presenta davant nostre on poder redibuixar els nostres somnis, on omplir d'energia les nostres il·lusions. Un nou horitzó al que encomanar els nostres desitjos.
Tot anirà bé :)
Ahora si, ahora las cosas ya se empiezan a poner serias.
Estamos a una semana de que Pedro se vaya para Lanzarote y dos meses de irnos hacia Nueva Zelanda, nos quedan muchas cosas que preparar pero una cosa está clara: de ganas no nos faltan!
Cosas pendientes:
- Encontrar albergue para los primeros días en Auckland
- Arreglar los currículums y preparar cartas de presentación para empezar a buscar trabajo
- Solucionar trámites básicos y necesarios
- Deshacerse de todo aquello que no nos será útil, ni necesario, y que no queremos conservar
- Pasar los últimos momentos con toda aquella gente que dejamos aquí, que nos ha acompañado a lo largo de los años y que echaremos de menos
A pesar de los nervios, la cuenta atrás y el millón de cosas que aún nos quedan por hacer, la ilusión del comienzo de esta nueva etapa está por encima de todo. Un mundo nuevo se presenta ante nosotros donde poder redibujar nuestros sueños, donde llenar de energía nuestras ilusiones. Un nuevo horizonte al que confiar nuestros deseos.
Todo irá bien :)
Estem a una setmana de que el Pedro marxi a Lanzarote i a dos mesos de marxar cap a Nova Zelanda, ens falten moltes coses per preparar però una cosa és clara: de ganes no ens en falten!
Coses pendents:
- trobar alberg pels primers dies a Auckland
- arreglar els currículums i preparar cartes de presentació per començar a buscar feina
- solucionar tràmits bàsics i necessaris
- desempallegar-nos de tot allò que no útils i innecessàries que no farem servir i que no volem conservar
- passar els últims moments amb tota aquella gent que deixem aquí, que ens han acompanyat al llarg dels anys i que trobarem a faltar
Tot i els nervis, el compte enrere i el miler de coses que encara ens queden per fer, la il·lusió de l'inici d'aquesta nova etapa està per sobre de tot. Un món nou es presenta davant nostre on poder redibuixar els nostres somnis, on omplir d'energia les nostres il·lusions. Un nou horitzó al que encomanar els nostres desitjos.
Tot anirà bé :)
Ahora si, ahora las cosas ya se empiezan a poner serias.
Estamos a una semana de que Pedro se vaya para Lanzarote y dos meses de irnos hacia Nueva Zelanda, nos quedan muchas cosas que preparar pero una cosa está clara: de ganas no nos faltan!
Cosas pendientes:
- Encontrar albergue para los primeros días en Auckland
- Arreglar los currículums y preparar cartas de presentación para empezar a buscar trabajo
- Solucionar trámites básicos y necesarios
- Deshacerse de todo aquello que no nos será útil, ni necesario, y que no queremos conservar
- Pasar los últimos momentos con toda aquella gente que dejamos aquí, que nos ha acompañado a lo largo de los años y que echaremos de menos
A pesar de los nervios, la cuenta atrás y el millón de cosas que aún nos quedan por hacer, la ilusión del comienzo de esta nueva etapa está por encima de todo. Un mundo nuevo se presenta ante nosotros donde poder redibujar nuestros sueños, donde llenar de energía nuestras ilusiones. Un nuevo horizonte al que confiar nuestros deseos.
Todo irá bien :)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)