Ens aixequem, ens arreglem, agafem els estalvis i sortim direcció al banc, anirem a ASB perquè la poqueta gent a la que hem conegut ens ha recomanat aquest i total tots acaben sent el mateix... Arribem una mica d'hora així que ens prenem un cafè/smoothie i quan es fa l'hora entrem al banc, ens atén una noia d'uns vint-i-llargs amb unes cames de metre i mig i uns talons de quinze centímetres, espectacular directora de sucursal, així dóna gust! Ens asseiem, ens fa un parell de preguntes i comencem amb la paperassa, que si noms d'usuari, contrasenyes verbals, adreça, telèfon, condicions, el normal per obrir un compte bancari. Un cop tot el procediment bàsic està llest ens fem unes targetes Visa i sortim a les finestretes a ingressar els diners que portem, tot molt ràpid i senzill no com tancar un compte o treure'n tots els diners ;)
Una cosa llesta!
De camí parem a una peixateria remolona que hi ha i ens comprem un "fish and chips" per endur, pujem fins l'alberg deixem les coses a l'habitació i dinem. No tenim ni idea de quin collons de peix és el que estem menjant però està molt bo, realment bo, la llàstima és que segurament tardarem molt en tornar a menjar peix fresc perquè és caríssim, el salmó més barat ronda els 15$nz els 100gr...
Un cop ja estem dinats ens dutxem, ens vestim i baixem cap al centre, o la city que li diuen ells, així matarem varis pardals d'un tret: mòbil, donar un cop d'ull al centre (a ver que se cuece) i estem bastant aprop d'on juguen a polo.
Un ràpid viatge en guagua, ràpid perquè van a una velocitat d'escàndol, i ja som a Queen st. si hagués de comparar Queen st amb algun carrer de Barcelona sería el Passeig de Gràcia, amb menys esplendor però amb un Louis Vuitton, un Guess, Quicksilver, varies marques modernes de surfers, un centre comercial a l'estil Harrods però ni una botiga del grup Inditex, per fi! Hi ha un racó del món en el que el senyor Amancio encara no ha posat els peus! jajajjajajajajjaja Tampoc tenen H&M però això és motiu de gran depressió :_( Podria entrar en un monòleg de com viure sense els seus bàsic, texans i roba interior però no us vull aborrir amb coses intrascendents.
A lo que ívamos! Em trobat una sucursal de la companyia que ens van recomanar els companys de casa, 2degrees es diu, hi hem entrat i una noia rossa amb un mal dia en ha atés, i li hem acabat d'amargar el dia :D Ens hem agafat el mòbil més senzill (per no tenir no té ni més de dues imatges per canviar-te el fons de pantalla) i una targeta de prepagament, cosa que aquí acaba sortint més acompte que tenir una línia de contracte. No us donc el número perquè qualsevol cosa fora de Nova Zelanda ens costa una fortuna...
Una volteta tonta després i ja és hora d'anar cap al Polo, no està massa lluny però penseu que les distàncies aquí són enormes, així que "aprop" vol dir a mitja hora de camí. Xino xano hem arribat, al punt senyalat al mapa, i hem trobat un parc verd enorme (com tot aquí) molt bonic, amb unes pistes de tenis ballades obertes al públic, i és just en aquestes pistes on juguen. Com que no hi havia ningú ens hem assegut una estona en un banc i quan hem vist arribar a la Carol i l'Adam hem baixat a unir-nos al grup.
L'Adam ha arribat així...
...amb la bici del Pedro, literalment, penjada del coll.
Enseguida ens hem fet amb el grup, i esque no tenen massa diferència amb els poleros de Barcelona, cervesa, riures, bromes i polo. Ja mig borratxos i un cop s'ha fet fosc hem marxat cap al cinema a la fresca made in Auckland, han aprofitat una antiga zona industrial de la cuitat i l'han convertit en zona verda que, a l'estiu, aprofiten per fer concerts i cinema gratuït a l'aire lliure. Molt guay.
Un cop s'ha acabat la pel·lícula ha arribat el moment de tornar CAMINANT a casa... Ja no hi ha transport públic i estem a l'altre punta de la ciutat, així que no ens queda més remei! A caminar!
6 kilòmetres 1h30minuts
Bonanit
