Bueno, bueno, bueno, torno a ser aqui. Increïble però veritat. Tot i que no se si vol dir que he tornat per quedar-me o simplement m'ha agafat la inquietut d'escriure.
Ja portem aqui 3 mesos ben bons i, tot i que no ens podem queixar de res, no estem passant el nostre millor moment. Les relacions humanes semblen ser un problema, potser som nosaltres que no encaixem en aquest tipus de societat i de manera de fer, o potser hem ensopegat amb la gent equivocada, però el cert és que no estem en la nostre "salsa".
Desde que som aqui ja havíem observat que no compartíem la manera de ser amb la gent d'aquí, però vem pensar que amb el temps i el contacte ens-hi aniriem fent, per desgràcia, de moment, no ha estat així i aquestes dues setmanes s'ha fet més palpable.
Som dos cors sensibles, dos persones que ens alimentem deles nostres emocions i sentiments, i quan veus denigrada, repetidament, la teva persona per aquella gent amb la que comparteixes el dia a dia, simplement, per la teva procedència, el teu accent o la teva manera de fer les coses, arriba un moment que mina la teva existència.
No som perfectes, ni volem ser-ho, simplement volem ser feliços i envoltar les nostres vides de felicitat.
Això es una prova, sense cap dubte, ningú ens va dir que això fos fàcil però aquí estem, intentant-ho. Mai et podràs emprenedir d'allò que vas intentar.
Un moment baix no ens farà tirar la tovallola però ens fa conscients d'una cosa que ens manca: vosaltres. No us podeu fer a la idea de lo molt que us trobem a faltar i de les ganes que tenim de veureus i compartir temps amb vosaltres.
Una abraçada enorme desde l'altre banda del món.
Us estimo molt.
Ánimo y un millón de besos, guapísima!
ResponElimina