Auckland dia 1 (10.1.2013)

Després de 21 hores de vol i tres hores a l'aeroport de Singapur ja som a Nova Zelanda.
El viatge ha anat molt bé, Singapur Airlines és magnífica *-* Asafetes precioses amb un uniforme bonic i únic, avions de primera qualitat i un servei molt agradable. L'aeroport de Singapur també molt bonic, no vem xafardejar massa, per por de perdre el vol (encara que tinguéssim tres hores d'espera), però us puc informar de que hi tenen un "Jardí de papallones"' així, com qui no vol la cosa. A l'aeroport d'Auckland ens van rebre molt bé, no vem tenir cap problema amb l'aduana i vem trobar fàcilment l'Airbus que ens va portar fins a la ciutat. Un viatge curiós de "guagua", on una espanyola ens va ajudar a trobar-nos al mapa, un taxi de paki simpàtic després i ja erem a on passaríem la primera nit. "The Big House" li diuen, hi viu una noia de la comunitat bikepolera d'Auckland, la Carol, que ens ha acollit com un més dels 21 inquilins de la casa, molt curiós i molt bona gent.

Després de 8h de son estirats en un llit, com Déu mana, ens hem aixecat, hem esmorzat, hem agafat l'autobús i hem marxat cap a l'alberg. "The Yaping House", al punt més alt d'Owens road... I esque un cop hem baixat de l'autobús hem hagut de caminar un bon troç carrer amunt, i amunt, i amunt, i amunt, i quan ja hem arribat al número 79 ens hem trobat amb una "pechada" (que diu el Pedro) digna del barri d'Horta. He pujat a fer un primer reconeixement, i per sort o per desgràcia, encara no ho tenim molt clar, l'alberg es allà dalt. Hem pogut triar entre dues habitacions, una amb nevera i una altre amb pica, aquí ens hem quedat, amb la pica, simplement perquè és més gran, hi cabem les maletes i nosaltres.
Un cop instal·lats ens hem dutxat i hem sortit a començar a fer els primers passos per normalitzar el nostre dia a dia a Nova Zelanda. Ja tenim hora al banc per obrir un compte i els papers per a poder obtenir el número de la seguretat social per treballar. Com que això ja ho teniem enllestit tot això ens hem donat la primera dosis de turisme i hem visitat el Mount Eden, un antic volcà venerat pels mahoris, amb unes vistes increïbles de la ciutat. Ara ja tenim clar que aquesta ciutat és ENORME, com 4 o 5 vegades Barcelona, descomunal... De retorn a l'alberg hem rebut un missatge de la Jess, és una amiga de la Carol que lloga una habitació per una parella, i ens pregunta si aquesta nit ens va bé anar-la a veure. Busquem l'adreça al mapa i hi anem.

Ethel street, barri de Kingsland, molt bonic tot ple de casetes i molt tranquilet. No està massa lluny de l'alberg, així que mudar-nos cap allà no sería complicat. Arribem, la porta és oberta, un noi llarg com un dia sense pa ens dóna la benvinguda, és l'Adam, un dels inquilins de la casa, al seu costat hi és la Jess. Ens ensenyen la casa, ens conviden a una sidra i xerrem una estona asseguts a la sala d'estar. Sona el telèfon, és la tercera inquilina de la casa, una altre Jess, ens deixen un moment sols i marxen a xerrar amb ella... un parell de minuts després tornen i es diuen: if you like the house the room it's all yours! Senyores i senyors, ja tenim casa :D